continuació…..
¡Ah sí!!!! també m’agradaría esmentar que una de les coses que més il.lusió em va fer en el seu moment va ser formar part i ser membre del Consell Municipal de l’Esport de Barcelona (90 membres aprox). Vaig ser-hi desde Abril del 2013 fins al Novembre del 2019. Tenía ganes de fer coses i treballar per la meva ciutat Barcelona. I així es com desde l,Ajuntament i en aquest càs desde l’Institut Barcelona Esports ens ho van vendre. Estava molt, molt il.lusionat. I va ser una autèntica decepció. A hores d’ara encara no entenc que hi feiem allà. Plenaris 2 a l’any. Comissió de seguiment també 1 ó 2 vegadas l,any. Tot era informació i més informació sobre activitats que desde la cúpula es portàven a terme i que ens ho haguessin pogut passar perfectamente en un power point sense necessitat de trasllat als llocs on èrem convocats, que algunes vegades era al Saló de Cent de la Plaça Sant Jaume i d’altres a diferents centres de la ciutat.
A totes aquestes trobades, ningú, absolutament ningú deia rés. De tant en tant alguna pregunta o paraula que un altre però res més. La majoría dels membres d’aquest Consell eren molt qualificats: esportistes, representants d’institucions, presidents de Clubs, etc., però només feien acte de presència i adeu fins la pròxima. Jo no aceptaba aquesta situació i vaig alçar la veu més d’una vegada amb crítiques per la manera com s’enfocava tot plegat i alguna falta d’educació amb vaig emportar per part del president del Consell. Cap allà principis de Desembre del 2019 vaig presentar la meva dimissió a l’Institut Barcelona Esports per escrit, i personalment al seu secretari mitjançant trucada al Sr.Martí Niubó per comunicar-li la decissió
Son ells qui ens han de donar les tasques a fer i posar-les a debat. No nosaltres pensar en que hem de fer. El que crec es que ens passàven el tema a nosaltres perque així ells s’estalviaven feina.
De veritat ho dic. No vaig entendre mai aixó del Consell. Una pèrdua total i absoluta de temps.
Cap a l’any 2016-17 hem presento a Vice-president del Consell per intentar camviar coses del que s’estava fent fins ara . L’altre candidat era el Sr.Jordi Sans de la UFEC i gran exjugador de waterpolo. Vam exposar en públic les nostres ponències i es votar in situ amb vot secret. La meva sorpresa va ser quan un cop depositats els vots van recollir l’urna i se l’emporten a una sala secreta per fer el recompte. Al surtir diuen el resultat. Aplastant majoría a favor del Sr.Sans. Per què a una sala secreta?? Molt democràtic no era??. Van pensar fem-ho secret no sigui que surti l’Abel Segura i no ens interessa. Es l’ùnica explicació que se m’acut i sino per què??. Democràtic no va ser aixó segur.
En fí. Com deia aquell: “No hase falta desir nada más”
Ah i per cert no em voldria oblidar d’un gran jugador, gran professor i excel·lent persona que és: Joan Pomés del C.E.Terrassa. Potser del millor que m’he trobat aquests 36 anys. Roger Argemí soci de l’Escola desde els seus inicis, gran amic i millor persona.
