Tal com parles i dius i t’expreses sembla que no tu t’hagis equivocat mai. Com si tota la culpa del que passa dels escacs amb relació a tú i tú amb relació als escacs fos dels demés. Que potser sí, però alguna cosa hauràs fet sino malament no gaire bé o sencillament que no n’estàs satisfet. D’alguna cosa deus estar penedit o que la camviaríes de tornar-la a fer. No sé si m’explico….
Sí sí perfectament. Doncs si dono aquesta sensació demano disculpes perque rés més lluny de la realitat. M’he equivocat i bastant i del que jo recordi t’en diré algunes. 1) De vegades soc massa visceral amb les relacions humanes i en ocasions hagués tingut que comptar fins a deu abans d’explotar com ho he fet en ocasions. Al que jo vagi sempre de cara quan afronto assumptes i problemes no justifica que reaccioni com de vegades he fet. 2) De tornar a començar mai faría un equip amb aspiracions al Campionat de Catalunya i al Campionat d’Espanya perque no serveixen absolutamente per res. Cap ajut ni per part de les institucions, ni la Federació Catalana ni Espanyola. Res de res. Només l’orgull de ser campió. Però d’orgull no se’n viu. Només gastar diners, diners i més diners que només serveix per pagar als jugadors, molts dels quals van a passar uns dies o setmanes amb despesses pagades i amb una actitud que en molts d’ells deixa bastant que desitjar. 3) Una bona part d’aquestes despeses les hagués pogut aprofitar per altres temes de l’Escola. Les ambicions de vegades et porten a prendre decissions errònies i alguns disgustos personals i familiars.
