I ara que estem finalitzan l’entrevista amb l’Abel Segura expresident de l’Escola d’Escacs de Barcelona et dic Abel que diguis el que creguis conveniente i comentis el que a lo millor t’has deixat o ens hem deixat de preguntar-te i que per tú sigui important resaltar.
“Com que entenc que aquesta serà la darrera entrevista o xerrada que faré al voltant de l’Escola d’Escacs de Barcelona si et sembla deixem-ho pensar una estona”.
(el periodista en aquests moments dona pàs a publicitat de diferents espais que fan a la cadena) i a la tornada….
Durant aquest descans he fet un repàs general de memória desde els inicis de l’Escola l,any 1986 fins a finals de Juny 22 i et passo a comentar-te:
Per ordre en el temps: El meu agraïment amb en Josep Garcia i Riera del desaparegut Institut d’Escacs de Catalunya per sense ell saber-ho donarme la motivació per portar a terme el projecte de l’Escola. Al meu pare Daniel(Q.E.D.) pel seu recolzament als inicis del projecte de l’Escola. I grans persones que me trobat en tots aquests anys com: Andreu Pina soci de l’Escola (Q.E.D.), Anna i Rosa Maria com a secretàries de l’Escola per la seva implicació i motivación en les tasques de l’Escola. Josep Flores expresident de la Federació Catalana (Q.E.D.) per ser un president amb personalitat i molt proper als aficionats i jugadors. Armand Reig gran professional i bona persona, tècnic de retransmissions de les partides d’escacs per Internet. Com a professors: El Mestre FIDE Xavier Àvila bon amic i bon professional a l’igual que Jordi de la Riva. I com a jugadors així a “bote pronto” se’m venen dos al cap: Els Grans Mestres Viktor Moskalenko i Fernando Peralta per ser sobretot grans professionals molt implicats i bones persones. Segur que m’he deixat algú però si abans d’acabar hi caig ja t’ho diré.
Continuarà………
