Canviant de registre i tornan enrera estaría bé saber com vas començar amb el projecte de l’Escola d’Escacs de Barcelona?
D’entrada es van juntar varies coses: 1) la docència de sempre m’havía agradat. De fet una de les meves professions frustrades va ser la de mestre. 2) La meva afició als escacs per suposat. 3) A l’any 86 a cap lloc professional podríes anar aprendre a jugar escacs a no ser que et fessis soci d’un club i allà en alguns, no tots, donàven classe pels seus associats. Però una escola a disposició de qualsevol no existía.
A principis dels 80 era soci del Club d’Escacs Vulcà (ja desaparescut) i vaig contactar amb l’Institut d’Escacs de Catalunya (ICE) situat al carrer Ronda de Sant Pere i allà en vaig treure el carnet de monitor català d’escacs i de pàs vaig millorar moltissim el meu nivell de joc. Es pot dir que aquí vaig disfrutar com mai escoltant i seguint les classes d’un repertori de mestres espectaculars que mai oblidaré: Jaume Palau, Màxim Borrell, Àngel Martin, Robert Ferran i sobretot l’Enric Oliver que és qui impartía la didàctica dels escacs i el que més: Josep Garcia Riera (director tècnic de l’Institut d’Escacs de Catalunya) qui portava el tema del curs d’àrbitres. I moltes xerrades amb en Josep abans i després del curs. Quan va acabar que va durar 3 ó 4 mesos en vaig dir a mi mateix que aixó es a lo que em volía dedicar. Sempre agrairé en Josep sense ell saber-ho el fet de poder tirar endevant l’Escola d’Escacs de Barcelona. Ell no se’n va enterar però per mi va ser una persona fonamental. La meva primera feina a banda de la Banca, va ser treballar a l’ICE on vaig agafar molta experiència per després engegar el projecte de l’Escola.
