Desde que vaig deixar la presidència de l’Escola d’Escacs de Barcelona (30.06.22) moltes han estat les preguntes que m’ha fet desde varios fronts – familia, amics, coneguts, escaquistes, pares d’alumnes, representants de col.legis, etc. i m’agradaría donar resposta a totes elles amb més profunditat. Cal recordar que porto 3 anys i poc sense dir gairabé res en públic desde els 4arts.de final el 07.3.20 de la Lliga Catalana de Divisió d,Honor amb el Cerdanyola i els motius de la nostre renúncia a jugar les semifinals quan la pandèmia ja s’havía instal.lat entre nosaltres.
També dir que molts han sigut els missatges d’agraïment i suport pels 36 anys al front de l’Escola que també en comentaré uns quans.
1) Vas ser conscient en el seu moment de que fundaves la 1ª Escola d’Escacs a Catalunya i de tot l’Estat espanyol?
Doncs no. Mai havia sigut un objectiu principal. Mai n’he fet bandera d’aquest fet. Prou feina tenía per tirar endevant l’Escola i sobretot en els inicis com per parar-me a omplir el meu ego d’una cosa que d’efectiva no en té rés, si de càs moral. Dit aixó, es evident que la quantitat de llocs de treball que s’han creat han sigut molts, i aixó gràcies a qui? a mí? doncs potser sí però no hi vaig donar importància perque segurament que si no hagués estat jo més endevant hagués estat un altre. Ara aixó sí, el primer sempre serà el primer i de no existir l’Escola d’Escacs de Barcelona no s’ha sap amb rotunditat que hagués passat. Amb posterioritat 14 anys després a l’any 2000 es va anunciar a un diari de tirada nacional Ia creació per part de la competència de “la primera escuela de ajedrez” amb lo cual vaig tenir que portar el tema al jutjat perque es retirés aquesta afirmació i no la tornessin a dir mai més i de fet així va ser.
